Abans de veure quins són els diferents tipus de probiòtics per a la salut digestiva, cal aclarir que el tracte gastrointestinal humà està colonitzat per molts microorganismes, com a bacteris, virus i fongs. L’activitat i composició d’aquests microorganismes (conjunt conegut com a microbiota intestinal) pot afectar la salut i benestar digestiu.
Al seu torn, els probiòtics exerceixen els seus efectes positius en la microbiota intestinal, ja que són bacteris vius considerats “bons” o beneficiosos per al seu bon funcionament.
Dit això, si vols saber els tipus de probiòtics que existeixen i per a què serveixen, continua llegint!
Per a què són els probiòtics?
En primer lloc, segons l’Associació Científica Internacional de Probiòtics i Prebiòtics, els probiòtics són “microorganismes vius que, quan s’administren en quantitats adequades, confereixen un benefici per a la salut de l’hoste”.
Per tant, aquests microorganismes vius (com a bacteris i llevats) poden aportar beneficis per a la salut digestiva quan es consumeixen. Són presents de manera natural en alguns aliments fermentats i també estan disponibles com a complements alimentaris.
No obstant això, no tots els aliments i suplements etiquetats com a probiòtics tenen beneficis provats per a la salut. Abans de prendre probiòtics per a millorar les teves digestions o el trànsit intestinal, assegura’t que compten amb estudis que demostren la seva eficàcia.
Tipos de bacterias de los probióticos
Per a començar, val la pena assenyalar que els diferents tipus de probiòtics s’identifiquen per la seva soca específica, que inclou el gènere, l’espècie, la subespècie (si escau) i una designació alfanumèrica de la soca.
Un bon exemple d’això és la soca Lactobacillus rhamnosus (BIFOLAC®PB01), present en el nostre probiòtic Vilardell Digest Probisec, que ha demostrat reduir la durada i severitat de les diarrees. Lactobacillus és el gènere, rhamnosus és l’espècie i BIFOLAC®PB01 és la designació alfanumèrica de la soca.
D’altra banda, aquests són els 7 gèneres principals d’organismes microbians més utilitzats en els productes probiòtics:
- Lactobacillus: tipus de bacteri que produeix àcid làctic, present habitualment en la boca, l’aparell digestiu i la vagina. Ajuda a descompondre els aliments, absorbir els nutrients i combatre els organismes “dolents”, que poden causar malalties. Algunes soques també poden ajudar a prevenir i millorar la diarrea.
- Bifidobacterium: gènere de bacteris àmpliament distribuïts en el tracte intestinal, que produeixen àcid làctic i acètic. Entre els seus beneficis, destaquem que ajuden a la digestió d’uns certs aliments, estimulen la motilitat i milloren el trànsit intestinal.
- Saccharomyces: microorganisme probiòtic resistent a antibiòtics i molt eficaç per a tractar diarrees (inclosa la diarrea per rotavirus en els nens) i atacar patògens.
- Streptococcus: grup de bacteris àcid làctics. Afavoreix una microbiota oral adequada, la primera línia de defensa natural d’oïda, nas i gola.
- Enterococcus: bacteri de l’àcid làctic, present en la nostra flora intestinal, amb un efecte positiu en la digestió. A més, proporciona protecció contra els gèrmens invasors i reforça el sistema immunitari en l’intestí.
- Bacillus: organisme microbià que no es troba de manera natural en el nostre organisme en grans quantitats. Principalment, s’utilitza per a tractar la diarrea i el restrenyiment. A més, pot ajudar a enfortir el sistema immunitari.
No obstant això, pel que fa als millors probiòtics per a la salut digestiva, la majoria de les recerques se centren en les soques Lactobacillus i Bifidobacterium. Aquestes són algunes de les espècies més utilitzades:
| Soques de Lactobacillus | Soques de Bifidobacterium |
| L. acidophilus | B. lactis |
| L. rhamnsosus | B. longum |
| L. plantarum | B. bifidum |
| L. casei | B. animalis |
Tipus de probiòtics i usos principals
A continuació, veurem alguns tipus de probiòtics per a prevenir o tractar uns certs trastorns digestius.
– Probiòtics per a la diarrea infecciosa aguda
La diarrea infecciosa aguda provoca femta tova o líquida, i tres o més deposicions en 24 hores. Aquesta afecció sol ser causada per una infecció vírica i pot durar fins a una setmana, acompanyada d’altres símptomes com a febre i vòmits.
Exemple d’aquesta mena de diarrea és la coneguda com a “diarrea del viatger”, que sol aparèixer quan s’ingereixen aliments i begudes contaminades per uns certs gèrmens, com a bacteris, protozous i virus.
Alguns estudis han demostrat que uns certs probiòtics poden escurçar els episodis de diarrea aguda.
Per això, et recomanem Vilardell Digest Probisec, un complement alimentós per a la diarrea a base de tres soques de probiòtics amb estudis científics que avalen la seva eficàcia.
Lactobacillus acidophilus (BIFOLAC®5), Bifidobacterium animalis ssp. lactis (BIFOLAC®12) i Lactobacillus rhamnosus (BIFOLAC®PB01) juntament amb el zinc, que ajuda al sistema immunitari, han demostrat reduir la durada i la severitat de les diarrees.
– Probiòtics per a la diarrea associada als antibiòtics
És molt comú que els antibiòtics donin lloc a una diarrea i aquesta pot produir-se per dos mecanismes: l’efecte tòxic directe en l’intestí i una alteració de la microbiota intestinal.
En aquest sentit, la diarrea associada a antibiòtics normalment ocorre perquè aquests medicaments no distingeixen entre els bacteris nocius i beneficiosos. Així que, sovint, destrueixen molts bacteris bons de la flora intestinal i la desequilibren.
Els probiòtics poden prevenir i reduir les diarrees associades al consum d’antibiòtics, ja que ajuden a equilibrar la microbiota intestinal.
De nou, les tres soques de probiòtics de Vilardell Digest Probisec compten amb estudis científics que demostren que prevenen i milloren la durada i la severitat de la diarrea per antibiòtics.
– Malaltia inflamatòria intestinal
La malaltia inflamatòria intestinal (MII) és una malaltia crònica que inclou la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Les persones amb MII solen tenir diarrea, mal de panxa o femta sanguinolenta, a conseqüència de la inflamació crònica del tub digestiu. Prendre probiòtics, juntament amb altres medicaments, pot reduir els símptomes de la colitis ulcerosa.
Específicament, alguns assajos clínics han mostrat que determinats probiòtics, especialment les mescles de lactobacils i bifidobacteris, poden reduir les funcions inflamatòries de la microbiota intestinal en pacients amb colitis ulcerosa moderada.
– Síndrome de l’intestí irritable
La síndrome de l’intestí irritable (SII) és un trastorn freqüent que causa dolor i molèsties estomacals, inflor, canvis en la freqüència de les deposicions i diarrea o restrenyiment. Les causes no són clares, però les persones amb SII poden tenir massa microorganismes dolents i molt pocs bons en l’intestí.
Si aquest és el teu cas, i pateixes amb freqüència diarrea i restrenyiment intermitents, és possible que pateixis algun tipus de Síndrome de l’Intestí Irritable (SII). Concretament, potser pateixes del de tipus mixt (SII-M), perquè a vegades presenta diarrea i altres, restrenyiment.
Finalment, si vols evitar passar de la diarrea al restrenyiment, els probiòtics poden ajudar a regular el teu trànsit intestinal.
Per això, et recomanem Vilardell Digest Probilac, un complement alimentari a base de dues soques de probiòtics amb estudis científics que avalen la seva eficàcia: Bifidobacterium animalis spp. Lactis (BIFOLAC12) i Bifidobacterium longum BB536, que incrementen el nombre d’evacuacions intestinals diàries i redueixen el restrenyiment des de la primera setmana.
És important que, en cas de patir alguna malaltia, consultis amb un metge abans de prendre probiòtics.
No oblidis que afegir probiòtics naturals a la teva dieta habitual també pot aportar-te molts beneficis digestius. Així que, dona un cop d’ull a aquesta llista de 9 aliments probiòtics naturals essencials per a una flora intestinal saludable!
Finalment, ara que ja ho saps tot sobre els diferents tipus de probiòtics i els seus usos principals, demostra’ns-ho! Fes el nostre test:
Bibliografia
Acuña, R. (2015). DIARREA AGUDA. Revista Médica Clínica Las Condes, 26(5), 676-686. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://doi.org/10.1016/j.rmclc.2015.09.010
Allen, S., Martinez, E. G., Gregorio, G. V., & Dans, L. F. (2010). Probiotics for treating acute infectious diarrhoea. The Cochrane library. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://doi.org/10.1002/14651858.cd003048.pub3
Borruel, N. (2007). Probióticos y prebióticos en la enfermedad inflamatoria intestinal. Gastroenterología y Hepatología, 30(7), 419-425. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://doi.org/10.1157/13108812
Caffarelli, C., Cardinale, F., Povesi-Dascola, C., Dodi, I., Mastrorilli, V., & Ricci, G. (2015). Use of probiotics in pediatric infectious diseases. Expert Review of Anti-infective Therapy, 13(12), 1517-1535. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://doi.org/10.1586/14787210.2015.1096775
Garrote, A., & Bonet, R. (2017, 1 marzo). Probióticos. Farmacia Profesional. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-probioticos-X0213932417608720
Guarner, F., Sanders, M. E., Eliakim, R., Fedorak, R., Gangl, A., Garisch, J., Kaufmann, P., Karakan, T., Khan, A. G., Kim, N., De Paula, J. A., Ramakrishna, B., Shanahan, F., Szajewska, H., Thomson, A., & Le Mair, A. (2017, febrero). Probiotics and prebiotics. World Gastroenterology Organisation Global Guidelines. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://www.worldgastroenterology.org/UserFiles/file/guidelines/probiotics-and-prebiotics-english-2017.pdf
Hecht, M. (2022, 27 enero). What are the most common types of probiotics? Healthline. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://www.healthline.com/health/types-of-probiotics?c=1687446275151&c=629149308930
Hill, C., Guarner, F., Reid, G., Gibson, G. R., Merenstein, D., Pot, B., Morelli, L., Canani, R. B., Flint, H. J., Salminen, S., Calder, P. C., & Sanders, M. E. (2014, 10 junio). The International Scientific Association for Probiotics and Prebiotics Consensus Statement on the scope and appropriate use of the term Probiotic. Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, 11(8), 506-514. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://doi.org/10.1038/nrgastro.2014.66
Office of Dietary Supplements – Probiotics. (2023, 3 noviembre). National Institutes of Health. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://ods.od.nih.gov/factsheets/Probiotics-HealthProfessional/
Probiotics: What you need to know. (2019, agosto). National Center for Complementary and Integrative Health. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://www.nccih.nih.gov/health/probiotics-what-you-need-to-know
Szajewska, H., Skórka, A., Ruszczyński, M., & Gieruszczak‐Białek, D. (2013). Meta-analysis: Lactobacillus GG for treating acute gastroenteritis in children – Updated analysis of randomised controlled trials. Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 38(5), 467-476. Recuperat 16 de gener de 2024, de https://doi.org/10.1111/apt.12403
