Saps l’important i fascinant que pot ser la teva microbiota intestinal? Amb milions i milions de microorganismes treballant per a descompondre i digerir els aliments, el més normal és voler mantenir els bacteris bons del teu intestí sans i pròspers.
No obstant això, perquè la microbiota funcioni correctament, és necessari cuidar-la. I, aquí, és on entren en joc els probiòtics! Continua llegint i descobreix quins són més beneficiosos per a la teva salut digestiva.
Probiòtics: una guia simple
Per a començar, els microbis (incloses els bacteris, els virus, els fongs, les arqueges i els protozous) formen la microbiota de l’intestí, que intervé en la salut immunitària, la digestió i altres funcions de l’organisme.
Per part seva, els probiòtics són microorganismes vius que aporten beneficis a la salut del seu hoste. Són els bacteris bons que viuen en l’intestí i milloren la salut general de l’organisme.
En conseqüència, els probiòtics participen en la prevenció i tractament de diferents malalties i símptomes digestius. Els beneficis de major evidència són:
- Redueixen els signes d’inflamació intestinal.
- Milloren les males digestions.
- Reposen la microbiota intestinal, després que l’autòctona hagi estat eliminada per qualsevol causa. Els casos millor demostrats són la reversió de la diarrea causada pel consum d’antibiòtics.
- Modulen el sistema immune: prevenen l’asma, la dermatitis atòpica i alguns processos al·lèrgics, i redueixen la severitat dels seus símptomes.
- Disminueixen els nivells de colesterol.
Beneficis en la salut digestiva
S’ha demostrat l’efecte beneficiós dels probiòtics en nens i adults amb trastorns digestius com:
- El restrenyiment funcional.
- La diarrea causada per infeccions.
- La diarrea associada als antibiòtics.
- Infecció per Helicobacter pylori.
- La síndrome de l’intestí irritable (SII).
- La diarrea associada a Clostridium difficile.
- La malaltia inflamatòria intestinal (EII).
Per descomptat, l’eficàcia de l’administració de probiòtics depèn del tipus de soca i la quantitat de la dosi administrada. No és possible establir una dosi general per a probiòtics, ja que ha de basar-se en estudis realitzats en humans que mostrin un benefici per a la salut en afeccions específiques.
Quins tipus de probiòtics existeixen?
Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) i l’OMS (Organització Mundial de la Salut), perquè un microorganisme pugui qualificar-se com a probiòtic és imprescindible que es validin els seus efectes beneficiosos per a la salut, a través d’assajos clínics controlats en humans.
A més, aquests efectes només es poden atribuir als probiòtics específics estudiats per a una indicació concreta. Per tant, no tots els tipus de probiòtics es poden administrar per a la mateixa situació, ni tots serveixen en totes les situacions.
Atès que la majoria dels probiòtics es prenen per via oral, la seva efectivitat depèn de la seva capacitat per a resistir a l’àcid de l’estómac i el tracte gastrointestinal, i colonitzar l’intestí.
En definitiva, no tots els probiòtics són iguals i la majoria de les recerques en probiòtics per a la salut digestiva es refereixen a les soques de Lactobacillus i Bifidobacterium.
En concret, aquestes són algunes de les espècies més usades d’aquestes soques:
Soques de Lactobacillus | Soques de Bifidobacterium |
L. acidophilus. | B. lactis. |
L. casei. | B. longum. |
L. plantarum. | B. bifidum. |
L. rhamnsosus. | B. animalis. |
Si vols tenir informació sobre els 7 gèneres principals d’organismes microbians més utilitzats en els productes probiòtics, pots visitar el nostre article.
Quins probiòtics prendre per a millorar la teva salut digestiva
Els probiòtics poden consumir-se mitjançant dues formes: a través de suplements alimentaris o incorporats en uns certs aliments com els fermentats, essencials per a una flora intestinal sana.
Us expliquem més a continuació!
1- Aliments probiòtics que poden ajudar a equilibrar la teva microbiota
La ingesta habitual de microorganismes pot proporcionar múltiples beneficis, com el manteniment de la salut i la prevenció de diverses patologies. Alguns dels aliments que contenen probiòtics són:
- Iogurt: per a elaborar-ho, s’afegeixen bacteris probiòtics a la llet. Assegura’t de triar iogurts amb cultius actius o vius.
- Xucrut o col fermentada, rica en lactobacils.
- Quefir: combina bacteris i llevats. Cada ració de quefir conté entre 10 i 34 soques bacterianes.
- Kombutxa: beguda a base de te, obtinguda de la fermentació d’una colònia simbiòtica de bacteris i llevats anomenada “scoby”.
- Natto: és un fermentat elaborat a partir de faves de soia que conté Bacillus subtilis, un probiòtic que ajuda al sistema immunitari.
- Kimchi: col xinesa fermentada, que ajuda a equilibrar la flora intestinal i a millorar la digestió.
- Miso: és un condiment japonès fermentat i ric en probiòtics.
- Formatges: alguns tipus de formatges, com el brie, el camembert, la feta o el gorgonzola poden contenir nivells més alts de probiòtics.
- Vinagre de poma: sense pasteuritzar.
- Cacau en pols natural (sense processar o “no alcalinitzat”) o xocolata processada amb més del 85% de cacau.
- Tempeh: és un producte elaborat a base de grans de soia que es fermenten, donant com a resultat un alt contingut en proteïnes.
De qualsevol manera, el requisit principal d’aquesta mena d’aliments és que els microorganismes probiòtics romanguin vius i actius en l’aliment, i durant el passatge gastrointestinal, per a garantir així el seu potencial efecte benèfic en l’hoste.
2- Probiòtics per al restrenyiment
Sabies que el restrenyiment és un dels trastorns digestius més comuns i el pateix gairebé el 30% de la població?
Si vols que la regularitat intestinal et faci imparable, et recomanem el complement alimentós Vilardell Digest Probilac, que conté soques de probiòtics que provenen de dues espècies de bifidobacteris: Bifidobacterium animalis spp Lactis (BIFOLAC®12) i Bifidobacterium longum (BB536).
Estudis realitzats amb aquests soques han demostrat que contribueixen a la regulació del trànsit intestinal, augmentant la freqüència de defecació i reduint les molèsties intestinals.
A més, la presència de fructooligosacàrids amb efecte prebiòtic contribueix al creixement i desenvolupament de bifidobacteris beneficiosos. Aquests probiòtics es presenten en format estic i la seva tecnologia Fast Melt de ràpida dissolució en la llengua sense necessitat de prendre aigua fa molt fàcil i agradable cuidar-se per dins.
3- Probiòtics per a la diarrea associada al consum d’antibiòtics
Sabies que solem experimentar aproximadament entre 1 i 2 episodis anuals de diarrea?
Si vols frenar la diarrea perquè res et freni, et recomanem Vilardell Digest Probisec, que conté soques de probiòtics que provenen de dues espècies de lactobacils: Lactobacillus acidophilus (BIFOLAC®5) i Lactobacillus rhamnosus (BIFOLAC®PB01), i una espècie de bifidobacteris: Bifidobacterium animalis spp Lactis (BIFOLAC®12).
Estudis realitzats amb aquestes soques han demostrat que redueixen significativament la durada de la diarrea, així com la seva severitat.
A més, la presència de zinc contribueix al normal funcionament del sistema immunitari. Aquests probiòtics també tenen una presentació en format estic amb la tecnologia Fast Melt de ràpida dissolució en la llengua sense necessitat de prendre aigua.

Bibliografia
Castañeda, C. (2018, junio). Probióticos, puesta al día. Revista Cubana de Pediatría. Vol. 90, número 2: 286-298.
Recuperat 3 de juny de 2024, de http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S0034-75312018000200009&script=sci_arttext&tlng=pt
Garrote, A; Bonet, R. 2017. Probióticos. Farmacia Profesional. Vol. 31, número 2: 13-16.
Recuperat 3 de juny de 2024, de https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-probioticos-X0213932417608720
Gunnars, K. (2020, 9 diciembre). Probiotics 101: A Simple Beginner’s Guide. Healthline.
Recuperat 3 de juny de 2024, de https://www.healthline.com/nutrition/probiotics-101
Olagnero, G et al. 2007. Alimentos funcionales: fibra, prebióticos, probióticos y simbióticos. Diaeta. Vol. 25, número 121: 20-33.
Recuperat 3 de juny de 2024, de https://www.researchgate.net/publication/274072309_Alimentos_funcionales_fibra_prebioticos_probioticos_y_simbioticos_Functional_foods_Fiber_Prebiotics_Probiotics_and_Simbiotics
Pía, M; Médici, M; Font de Valdez, G. 2005. Alimentos funcionales probióticos. Revista QuímicaViva. Número 1, año 4: 26-34.
Recuperat 3 de juny de 2024, de https://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/57285/CONICET_Digital_Nro.c2539eb1-3589-49a9-92a1-5c344bba4231.pdf?sequence=5&isAllowed=y
Vinderola, G; Pérez-Marc, G. 2021. Alimentos fermentados y probióticos en niños. La importancia de conocer sus diferencias microbiológicas. Arch Argent Pediatr. Vol. 119, número 1: 56-61.
Recuperat 3 de juny de 2024, de https://www.sap.org.ar/docs/publicaciones/archivosarg/2021/v119n1a13.pdf