Cuidar de la nostra salut intestinal és també cuidar de la nostra salut emocional. Existeix tot un sistema d’intercanvi d’informació entre la microbiota intestinal i el cervell, en el qual la serotonina juga un paper fonamental.
L’eix intestí-cervell és un sistema de comunicació bidireccional entre el sistema nerviós central i el tracte gastrointestinal. La serotonina, hormona de la felicitat, funciona com un neurotransmissor clau entre tots dos. Per això, qualsevol desequilibri en l’hàbitat intestinal pot suposar també un desequilibri emocional.
Vols saber com t’afecta la relació entre la microbiota i la serotonina? Continua llegint!
L’eix intestí-cervell: una comunicació bidireccional
Cada vegada hi ha més proves que la microbiota intestinal exerceix un paper fonamental en la regulació del funcionament normal de l’eix intestí-cervell.
La comunicación entre estos dos órganos se produce a través de tres vías:
- El nervi vague, un dels principals nervis del sistema nerviós que connecta el tronc cerebral amb els òrgans essencials del cos.
- La via sistèmica (mitjançant l’alliberament d’hormones, metabòlits i neurotransmissors, com la serotonina).
- El sistema immune (per l’acció de les citocines, un tipus de proteïnes essencials per a controlar el creixement i l’activitat d’altres cèl·lules del sistema immunitari i les cèl·lules sanguínies).
Els baixos nivells de serotonina s’han associat a trastorns mentals com l’autisme, l’esquizofrènia, la depressió, l’ansietat, el trastorn obsessiu compulsiu i els trastorns de la conducta alimentària.
A més, aquesta connexió entre l’intestí i el cervell es postula com una possible explicació a alguns dels trastorns neurològics més freqüents, com la malaltia de l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple.

La intervenció terapèutica en la microbiota intestinal podria ser una estratègia de tractament viable per als trastorns de l’eix cervell-intestí relacionats amb la serotonina. Així mateix, l’ús de probiòtics podria ser també una important eina terapèutica per a malalties neurològiques.
Què és la serotonina intestinal?
La serotonina, també coneguda com “l’hormona de la felicitat”, és un important neurotransmissor en el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric (una subdivisió del sistema nerviós autònom que s’encarrega de controlar directament l’aparell digestiu).
El 95% de la serotonina es produeix en l’intestí. Aquesta hormona és un important neurotransmissor de l’eix cervell-intestí.
A l’intestí, la serotonina regula els moviments intestinals i la secreció de moc, enzims i hormones, principalment. En el sistema nerviós central, modula l’estat d’ànim, la cognició i el somni.
La serotonina regula diversos aspectes de la conducta social, l’alimentació, la son, l’atenció, l’ansietat, els ritmes circadiaris i la conducta sexual.
Quina és la relació entre microbiota i serotonina?
L’estat de la microbiota afecta al comportament humà i, al seu torn, alteracions en el comportament produeixen canvis en la microbiota.
Com augmentar la serotonina?
- Incrementa el consum de triptòfan, un aminoàcid que ens ajuda a produir serotonina. Incloure en la teva dieta aliments rics en triptòfan t’ajudarà a millorar els teus nivells de serotonina. Es troba principalment en els aliments rics en proteïnes, com el gall dindi i el salmó.
- Més exercici, més felicitat. L’exercici provoca l’alliberament de triptòfan en sang. També pot disminuir el número d’altres aminoàcids, i això crea un entorn ideal perquè arribi més triptòfan al cervell.
- Consumeix probiòtics. Pots augmentar el triptòfan en sang prenent suplements probiòtics o menjant aliments rics en probiòtics, com el iogurt i altres aliments fermentats.
- La vitamina del sol és la teva aliada. Passar temps al sol ajuda a augmentar els nivells de serotonina i millorar l’estat d’ànim. D’aquí ve que sigui encara més important fer-ho a l’hivern, ja que hi ha menys hores de llum solar.
- Practica tècniques de relaxació. L’estrès disminueix la serotonina i augmenta els nivells de cortisol. Això empitjora la nostra salut tant física com mental. Controlar els teus nivells d’estrès és important per a protegir-te dels seus efectes nocius en la salut digestiva i, alhora, en el nostre comportament.
Bibliografia
O’Mahonyab, S. M., Clarke, G., Borrea, Y. E., Dinan, T. G. & Cryan, J. F. (2015, 15 enero). Serotonin, tryptophan metabolism and the brain-gut-microbiome axis. ScienceDirect. Recuperado el 27 de diciembre de 2022, de https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0166432814004768?via=ihub
Rathour, D., Shaha, S., Khana, S., Sing, P. K., Srivastava, S., Singh, S. B. & Khatri, D. K. (2022, 5 enero). Role of gut microbiota in depression: Understanding molecular pathways, recent research, and future direction. ScienceDirect. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0166432822003497
Huang, F. (2021, 11 marzo). Brain Neurotransmitter Modulation by Gut Microbiota in Anxiety and Depression. Frontiers. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fcell.2021.649103/full
Gao, K., Mu, C., Farzi, A. & Zhu, W. (2020, mayo). Tryptophan Metabolism: A Link Between the Gut Microbiota and Brain. National Library of Medicine. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7231603/
Gómez-Eguílaz, M., Ramón-Trapero, J. L., Pérez-Martínez, L. & Blanco, J. R. (2019, 1 febrero). El eje microbiota-intestino-cerebro y sus grandes proyecciones. Neurologia.com. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://neurologia.com/articulo/2018223
Peña, J. R. A. (2020, 2 diciembre). La conexión entre la microbiota y la depresión. The Conversation. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://theconversation.com/la-conexion-entre-la-microbiota-y-la-depresion-150910
Sáez, C. (2020, 18 marzo). Científicos identifican dos bacterias de la microbiota intestinal vinculadas a la salud mental. Gut Microbiota for Health. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.gutmicrobiotaforhealth.com/es/cientificos-identifican-dos-bacterias-de-la-microbiota-intestinal-vinculadas-a-la-salud-mental/
Berstad, A., Raa, J. & Valeur, J. (2014, 15 junio). Tryptophan: ‘essential’ for the pathogenesis of irritable bowel syndrome? Taylor & Francis. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.tandfonline.com/doi/full/10.3109/00365521.2014.936034
Domingo, S. J. J. & Sebastián Sánchez, B. (2015, 1 agosto). Psiconeuroinmunología en el síndrome del intestino irritable | Gastroenterología y Hepatología. Elsevier. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.elsevier.es/es-revista-gastroenterologia-hepatologia-14-articulo-psiconeuroinmunologia-el-sindrome-del-intestino-S0210570515000254
Raypole, C. (2022, 5 octubre). 11 Ways to Boost Serotonin Without Medication. Healthline. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.healthline.com/health/how-to-increase-serotonin
Trueta, C. & Cercós, M. G. (2012, septiembre). Regulación de la liberación de serotonina en distintos compartimientos neuronales. Salud Mental. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.medigraphic.com/pdfs/salmen/sam-2012/sam125k.pdf