La serotonina intestinal, una connexió entre la microbiota i el cervell
T'ho expliquem tot sobre la serotonina intestinal, un neurotransmissor que connecta la microbiota i el cervell. Continua llegint!
WhatsApp
Facebook
Twitter

Cuidar de la nostra salut intestinal és també cuidar de la nostra salut emocional. Existeix tot un sistema d’intercanvi d’informació entre la microbiota intestinal i el cervell, en el qual la serotonina juga un paper fonamental.

L’eix intestí-cervell és un sistema de comunicació bidireccional entre el sistema nerviós central i el tracte gastrointestinal. La serotonina, hormona de la felicitat, funciona com un neurotransmissor clau entre tots dos. Per això, qualsevol desequilibri en l’hàbitat intestinal pot suposar també un desequilibri emocional.

Vols saber com t’afecta la relació entre la microbiota i la serotonina? Continua llegint!

L’eix intestí-cervell: una comunicació bidireccional

Cada vegada hi ha més proves que la microbiota intestinal exerceix un paper fonamental en la regulació del funcionament normal de l’eix intestí-cervell.

La comunicación entre estos dos órganos se produce a través de tres vías:  

  • El nervi vague, un dels principals nervis del sistema nerviós que connecta el tronc cerebral amb els òrgans essencials del cos.
  • La via sistèmica (mitjançant l’alliberament d’hormones, metabòlits i neurotransmissors, com la serotonina).
  • El sistema immune (per l’acció de les citocines, un tipus de proteïnes essencials per a controlar el creixement i l’activitat d’altres cèl·lules del sistema immunitari i les cèl·lules sanguínies).

Els baixos nivells de serotonina s’han associat a trastorns mentals com l’autisme, l’esquizofrènia, la depressió, l’ansietat, el trastorn obsessiu compulsiu i els trastorns de la conducta alimentària.

A més, aquesta connexió entre l’intestí i el cervell es postula com una possible explicació a alguns dels trastorns neurològics més freqüents, com la malaltia de l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple.

 eix intestí-cervell

La intervenció terapèutica en la microbiota intestinal podria ser una estratègia de tractament viable per als trastorns de l’eix cervell-intestí relacionats amb la serotonina. Així mateix, l’ús de probiòtics podria ser també una important eina terapèutica per a malalties neurològiques.

Què és la serotonina intestinal?

La serotonina, també coneguda com “l’hormona de la felicitat”, és un important neurotransmissor en el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric (una subdivisió del sistema nerviós autònom que s’encarrega de controlar directament l’aparell digestiu).

El 95% de la serotonina es produeix en l’intestí. Aquesta hormona és un important neurotransmissor de l’eix cervell-intestí.

A l’intestí, la serotonina regula els moviments intestinals i la secreció de moc, enzims i hormones, principalment. En el sistema nerviós central, modula l’estat d’ànim, la cognició i el somni.

La serotonina regula diversos aspectes de la conducta social, l’alimentació, la son, l’atenció, l’ansietat, els ritmes circadiaris i la conducta sexual.

Quina és la relació entre microbiota i serotonina?

La microbiota intestinal és també coneguda com el nostre “segon cervell” pel paper regulador que exerceix sobre el sistema nerviós central a través de vies neuronals, químiques i immunològiques.

La microbiota d’un individu varia al llarg de la seva vida i la seva composició es veu afectada per la dieta, l’estil de vida o el consum d’antibiòtics, entre altres factors.

Com comentàvem, la microbiota pot estimular la producció de serotonina i, al seu torn, està relacionada amb el restrenyiment, les nàusees o les diarrees, símptomes que sovint tenen molt a veure amb les emocions.

L’estat de la microbiota afecta al comportament humà i, al seu torn, alteracions en el comportament produeixen canvis en la microbiota.



Els bacteris intestinals produeixen àcids grassos de cadena curta, que estimulen directament la producció de serotonina. D’aquesta manera, per mantenir els nivells adequats de serotonina, és necessari cuidar la microbiota.

La pèrdua de l’equilibri dels bacteris intestinals (disbiòsi) altera el diàleg entre la microbiota i la resta dels sistemes (nerviós, endocrí i immunitari). Per això, un desequilibri en la microbiota intestinal pot resultar en problemes digestius, al·lèrgies i problemes de salut mental, entre altres. Al seu torn, aquests problemes de salut poden alterar la microbiota.

Per sort, els probiòtics tenen la capacitat de restablir l’equilibri natural dels bacteris intestinals. De fet, s’ha comprovat que els probiòtics promouen un equilibri saludable de la microbiota i s’han relacionat amb un ampli ventall de beneficis per a la salut.

Com augmentar la serotonina?

Pren nota d’aquestes pautes per a augmentar els teus nivells de serotonina (i millorar el teu estat d’ànim!):

  1. Incrementa el consum de triptòfan, un aminoàcid que ens ajuda a produir serotonina. Incloure en la teva dieta aliments rics en triptòfan t’ajudarà a millorar els teus nivells de serotonina. Es troba principalment en els aliments rics en proteïnes, com el gall dindi i el salmó.
  1. Més exercici, més felicitat. L’exercici provoca l’alliberament de triptòfan en sang. També pot disminuir el número d’altres aminoàcids, i això crea un entorn ideal perquè arribi més triptòfan al cervell.
  1. Consumeix probiòtics. Pots augmentar el triptòfan en sang prenent suplements probiòtics o menjant aliments rics en probiòtics, com el iogurt i altres aliments fermentats.
  1. La vitamina del sol és la teva aliada. Passar temps al sol ajuda a augmentar els nivells de serotonina i millorar l’estat d’ànim. D’aquí ve que sigui encara més important fer-ho a l’hivern, ja que hi ha menys hores de llum solar.
  1. Practica tècniques de relaxació. L’estrès disminueix la serotonina i augmenta els nivells de cortisol. Això empitjora la nostra salut tant física com mental. Controlar els teus nivells d’estrès és important per a protegir-te dels seus efectes nocius en la salut digestiva i, alhora, en el nostre comportament.

Bibliografia

O’Mahonyab, S. M., Clarke, G., Borrea, Y. E., Dinan, T. G. & Cryan, J. F. (2015, 15 enero). Serotonin, tryptophan metabolism and the brain-gut-microbiome axis. ScienceDirect. Recuperado el 27 de diciembre de 2022, de https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0166432814004768?via=ihub

Rathour, D., Shaha, S., Khana, S., Sing, P. K., Srivastava, S., Singh, S. B. & Khatri, D. K. (2022, 5 enero). Role of gut microbiota in depression: Understanding molecular pathways, recent research, and future direction. ScienceDirect. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0166432822003497

Huang, F. (2021, 11 marzo). Brain Neurotransmitter Modulation by Gut Microbiota in Anxiety and Depression. Frontiers. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fcell.2021.649103/full

Gao, K., Mu, C., Farzi, A. & Zhu, W. (2020, mayo). Tryptophan Metabolism: A Link Between the Gut Microbiota and Brain. National Library of Medicine. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7231603/

Gómez-Eguílaz, M., Ramón-Trapero, J. L., Pérez-Martínez, L. & Blanco, J. R. (2019, 1 febrero). El eje microbiota-intestino-cerebro y sus grandes proyecciones. Neurologia.com. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://neurologia.com/articulo/2018223

Peña, J. R. A. (2020, 2 diciembre). La conexión entre la microbiota y la depresión. The Conversation. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://theconversation.com/la-conexion-entre-la-microbiota-y-la-depresion-150910

Sáez, C. (2020, 18 marzo). Científicos identifican dos bacterias de la microbiota intestinal vinculadas a la salud mental. Gut Microbiota for Health. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.gutmicrobiotaforhealth.com/es/cientificos-identifican-dos-bacterias-de-la-microbiota-intestinal-vinculadas-a-la-salud-mental/

Berstad, A., Raa, J. & Valeur, J. (2014, 15 junio). Tryptophan: ‘essential’ for the pathogenesis of irritable bowel syndrome? Taylor & Francis. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.tandfonline.com/doi/full/10.3109/00365521.2014.936034

Domingo, S. J. J. & Sebastián Sánchez, B. (2015, 1 agosto). Psiconeuroinmunología en el síndrome del intestino irritable | Gastroenterología y Hepatología. Elsevier. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.elsevier.es/es-revista-gastroenterologia-hepatologia-14-articulo-psiconeuroinmunologia-el-sindrome-del-intestino-S0210570515000254

Raypole, C. (2022, 5 octubre). 11 Ways to Boost Serotonin Without Medication. Healthline. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.healthline.com/health/how-to-increase-serotonin

Trueta, C. & Cercós, M. G. (2012, septiembre). Regulación de la liberación de serotonina en distintos compartimientos neuronales. Salud Mental. Recuperado 27 de diciembre de 2022, de https://www.medigraphic.com/pdfs/salmen/sam-2012/sam125k.pdf

El teu blog de salut digestiva

Tot el que et cal saber sobre restrenyiment, digestions pesades, microbiota i com gaudir d’una bona salut digestiva en general.