Els teus sistemes nerviós i digestiu estan en comunicació constant. Hi ha un diàleg bidireccional a l’eix intestí-cervell que fa que la microbiota intestinal afecti el comportament humà i, al seu torn, que les alteracions en el comportament produeixin canvis a la microbiota. Per aquest motiu, és normal que l’estrès pugui estar relacionat amb símptomes com el restrenyiment.
En aquesta entrada us expliquem com es connecten la vostra salut emocional i la digestiva.
L’efecte de l’estrès a la salut digestiva i viceversa
Els pensaments i les emocions desencadenats per l’estrès poden tenir un efecte sobre l’estómac i els intestins. L’estrès pot produir un desequilibri a la nostra microbiota (disbiosi) que porti a l’alteració del trànsit intestinal i provocar restrenyiment, entre altres problemes. Així, el restrenyiment pot tenir una causa emocional.
També pot passar el contrari: el que passa al teu intestí pot causar estrès i malestar psicològic a llarg termini. Per exemple, el restrenyiment crònic, la diarrea i altres tipus d’afeccions intestinals poden desencadenar l’ansietat i provocar un cercle viciós de problemes psicològics i digestius. D’aquesta manera s’explica la comunicació bidireccional en aquest eix intestí-cervell.
Les neurohormones com la serotonina i la dopamina, hormones de la felicitat, s’alliberen des de les cèl·lules neuroendocrines de l’intestí i actuen en la modulació del comportament. Alhora, aquestes hormones es veuen regulades per la microbiota intestinal.
Per què afecta l’estrès al sistema digestiu?
La majoria de les funcions del cos estan controlades pel sistema nerviós autònom, una xarxa de nervis que connecta el cervell amb els principals òrgans. El sistema nerviós autònom conté el sistema nerviós simpàtic, que prepara el cos per a les emergències de lluita o fugida i les situacions de gran ansietat.
També inclou el sistema nerviós parasimpàtic, que ajuda a calmar el cos després d’experimentar la lluita o la fugida. El sistema nerviós parasimpàtic també prepara el cos per a la digestió comunicant-se amb el sistema nerviós entèric, situat al tracte gastrointestinal.
Sistema nerviós entèric
El sistema nerviós entèric s’encarrega del funcionament bàsic gastrointestinal (motilitat, secreció de la mucosa i flux sanguini). Està ple de neurones i de vegades se l’anomena segon cervell. Aquest sistema utilitza neurotransmissors químics i hormonals per comunicar-se amb el cervell i la resta del sistema nerviós.
En el sistema nerviós entèric és on es fabrica la major part de la serotonina del cos, hormona que ajuda a la digestió en contraure els músculs, que afavoreixen el moviment dels aliments al còlon.
L’estrès a la digestió
Quan menges, les neurones del teu aparell digestiu envien senyals als teus intestins perquè es contreguin i digereixin el menjar. Quan estàs estressat, aquest procés digestiu es pot alentir. Si l’estrès és greu o prolongat, símptomes com el mal d’estómac i el restrenyiment es poden tornar crònics.
L’estrès també pot fer que es produeixi una inflamació al teu tracte gastrointestinal. Això promou el restrenyiment i empitjora les condicions inflamatòries que es puguin tenir.
L’estrès pot agreujar altres malalties del sistema digestiu?
Algunes malalties que provoquen símptomes digestius com el restrenyiment poden empitjorar amb l’estrès.
Estrès i síndrome de l’intestí irritable (SII)
Actualment no es coneix la causa del SII, però es creu que l’estrès psicològic juga un paper important. Una revisió d’estudis del 2014 mostra proves que l’estrès podria contribuir al desenvolupament o l’empitjorament dels símptomes del SII en augmentar o disminuir l’activitat dins del sistema nerviós autònom.
L’estrès també pot fer que els bacteris del tracte gastrointestinal es desequilibrin. Aquesta condició, que s’anomena disbiosi, pot contribuir al restrenyiment relacionat amb el SII.
Estrès i malaltia inflamatòria intestinal (MII)
La MII engloba diverses afeccions caracteritzades per la inflamació crònica del tub digestiu. Entre elles hi ha la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. En una revisió d’estudis científics realitzada el 2005, s’enumeren les proves que relacionen l’estrès amb els brots d’aquestes malalties.
L’estrès crònic, la depressió i els esdeveniments vitals adversos semblen augmentar la inflamació, cosa que podria desencadenar brots de MII. S’ha demostrat que l’estrès contribueix a empitjorar els símptomes de la MII però actualment no es creu que causi la malaltia.
L’estrès pot contribuir a una mala alimentació?
És habitual que quan estem estressats ens vinguin de gust més uns dolços que un plat de verdura, per exemple. L’estrès i les males eleccions alimentàries sovint van de la mà. Si pateixes restrenyiment per estrès, això pot empitjorar les coses.
Els aliments que solen empitjorar el restrenyiment si es consumeixen en excés són:
- Aliments molt picants.
- Lactis.
- Aliments amb molt de greix.
- Ingredients amb molta fibra, que són més difícils de pair.
Si teniu SII, també us ajudarà a eliminar de la vostra dieta els refrescos carbonatats, la cafeïna i l’alcohol de forma permanent o almenys fins que els símptomes desapareguin.
Entre l’alimentació i l’estrès també hi ha una comunicació bidireccional. Una alimentació poc equilibrada o insuficient pot contribuir a desencadenar un estat d?estrès. Hi ha autors que anomenen aquesta relació “alimentació-estrès”.
En sentit invers, quan experimentem estrès, aquest pot afectar el nostre comportament alimentari. Aquest tipus de relació s’ha anomenat “estrès-alimentació”. En aquest sentit, l’estrès s’ha relacionat amb trastorns com l’obesitat, l’anorèxia, la bulímia i la desnutrició.
Consells per millorar el restrenyiment per estrès
Si l’estrès és la causa dels teus problemes digestius o una, t’anirà bé adoptar aquestes mesures:
Practica ioga, meditació o qualsevol altre tipus d’exercici físic; et poden ajudar a alleujar l’estrès.
Considereu la possibilitat de recórrer a la teràpia conversacional (psicoteràpia) per aprendre a controlar els sentiments d’ansietat i depressió.
Realitza canvis saludables en el teu estil de vida, com ara dormir prou i seguir una dieta equilibrada.
Beu infusions de plantes medicinals que ajuden a relaxar el cos i combatre l’estrès, com: herballuïsa, amb propietats digestives; valeriana, indicada per agafar el son; til·la, excel·lent contra el nerviosisme; melissa, amb propietats relaxants.
En aquest article compartim recomanacions més detallades sobre com reduir l’estrès en el dia a dia i millorar així el teu benestar digestiu.
Bibliografia
Bhatia, V. (2005, 20 marzo). Stress and the gastrointestinal tract. National Library of Medicine. Recuperado 16 de septiembre de 2022, de https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15740474/
Constipation: 6 Tips to Help You Return to Regular Bowel Movements. (2021, 15 agosto). Cleveland Clinic. Recuperado 16 de septiembre de 2022, de https://health.clevelandclinic.org/constipation-6-hints-to-help-you-return-to-regular-bowel-movements/
Mawdsley, J. E. & Rampton, D. S. (2005). Psychological stress in IBD: new insights into pathogenic and therapeutic implications. National Library of Medicine. Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1774724/
Mayo Clinic. (2022, 3 septiembre). Inflammatory bowel disease (IBD) – Symptoms and causes. Recuperado 16 de septiembre de 2022, de https://www.mayoclinic.org/diseases-conditions/inflammatory-bowel-disease/symptoms-causes/syc-20353315
Qin, H. Y. (2005). Impact of psychological stress on irritable bowel syndrome. National Library of Medicine. Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4202343/
Stress and the sensitive gut. (2019, 21 agosto). Harvard Health. Recuperado 16 de septiembre de 2022, de https://www.health.harvard.edu/newsletter_article/stress-and-the-sensitive-gut
The gut-brain connection. (2021, 19 abril). Harvard Health. Recuperado 16 de septiembre de 2022, de https://www.health.harvard.edu/diseases-and-conditions/the-gut-brain-connection
