Prendre probiòtics amb antibiòtics: és recomanable?
T'has preguntat alguna vegada si hauries de prendre probiòtics mentre estàs en tractament amb antibiòtics? En aquesta entrada resolem tots els teus dubtes!
WhatsApp
Facebook
Twitter

Els antibiòtics exerceixen un paper essencial per a prevenir i curar les infeccions bacterianes, però, per desgràcia, el seu consum també té un cost. Aquests medicaments poden alterar la microbiota intestinal i provocar nàusees, diarrea associada als antibiòtics o infeccions per fongs, entre altres problemes.

La bona notícia és que està demostrat científicament que prendre probiòtics amb antibiòtics pot ajudar a reduir els efectes adversos d’aquests fàrmacs, sobre la composició de la microbiota intestinal.

Continua llegint per a saber-ne més sobre com afecten els antibiòtics a la teva salut digestiva i com recuperar la teva flora intestinal amb probiòtics.

Per què haig de prendre probiòtics amb antibiòtics?

Els antibiòtics no distingeixen entre els bacteris nocius i els bacteris beneficiosos que componen la teva microbiota intestinal, per la qual cosa sovint destrueixen molts bacteris bons. Així, repoblar l’intestí amb probiòtics pot ajudar a equilibrar la microbiota intestinal després del consum d’antibiòtics.

Per això, amb freqüència es recomana prendre probiòtics durant i després d’un tractament amb antibiòtics. Aquests microorganismes poden disminuir alguns dels efectes secundaris dels fàrmacs, a més de protegir la microbiota i les defenses del teu cos.

 prendre probiòtics amb antibiòtics

Quan prendre probiòtics amb antibiòtics perquè siguin efectius?

Certament, es recomana prendre probiòtics amb antibiòtics durant i després del tractament:

  • Durant l’antibioteràpia t’ajudaran a minimitzar els efectes negatius d’aquests fàrmacs.
  • Després et serviran per a restaurar aquells bacteris beneficiosos que inevitablement s’hagin eliminat durant el tractament.

Quant temps prendre probiòtics? És recomanable prendre els probiòtics durant tot el tractament i continuar prenent-los un mínim de dues setmanes després d’haver-lo acabat, per a restablir alguns dels bacteris sans de l’intestí que poden haver estat eliminades.

Així mateix, per a garantir l’efectivitat dels probiòtics, durant i després d’un tractament amb antibiòtics, es recomana:

  • Prendre’ls amb l’estómac buit, a primera hora del matí o última de la nit, perquè els bacteris probiòtics puguin desplaçar-se per l’estómac el més ràpid possible.
  • Consumir-los diàriament fins que acabi el tractament antibiòtic i, preferiblement, durant les dues setmanes següents perquè la teva microbiota intestinal torni a la normalitat.

Important: no els prenguis exactament al mateix temps, perquè els antibiòtics podrien destruir els bacteris probiòtics i anul·lar qualsevol efecte beneficiós. Deixa un interval entre antibiòtic i probiòtic: es recomana prendre el probiòtic un parell d’hores després de prendre l’antibiòtic perquè el seu efecte produeixi beneficis en la microbiota intestinal.

Diarrees associades al consum d’antibiòtics

Un efecte secundari molt freqüent de l’antibioteràpia és la diarrea associada als antibiòtics. Es produeix al voltant del 5-30% dels pacients, sigui durant la presa d’antibiòtics o fins i tot fins dos mesos després d’haver finalitzat el tractament.

En la majoria dels casos, els probiòtics poden ajudar a reduir les diarrees associades al consum d’antibiòtics. Per això, et recomanem Vilardell Digest Probisec, que ajuda a restaurar la microbiota intestinal. És un complement alimentós indicat per a la diarrea a base de tres soques de probiòtics amb estudis científics que avalen la seva eficàcia.

Lactobacillus acidophilus (BIFOLAC® 5), Bifidobacterium animalis ssp. lactis (BIFOLAC® 12) i Lactobacillus rhamnosus (BIFOLAC® PB01), juntament amb el zinc, que ajuda al sistema immunitari, han demostrat reduir la durada i la severitat de les diarrees i prevenir-les.

Així mateix, el seu format estic de ràpida dissolució en la llengua sense necessitat de prendre aigua fa molt fàcil i agradable cuidar-se per dins.

Bibliografia

Barbut, F., & Meynard, J. (2002). Managing antibiotic associated diarrhoea. BMJ, 324(7350), 1345-1346. Recuperat 2 de maig de 2023, de https://doi.org/10.1136/bmj.324.7350.1345

Evans, M., Salewski, R., Christman, M. C., Girard, S., & Tompkins, T. A. (2016). Effectiveness of Lactobacillus helveticus and Lactobacillus rhamnosus for the management of antibiotic-associated diarrhoea in healthy adults: a randomised, double-blind, placebo-controlled trial. British Journal of Nutrition, 116(1), 94-103. Recuperat 2 de maig de 2023, de https://doi.org/10.1017/s0007114516001665

Fernández-Alonso, M., Camorlinga, A. A., Messiah, S. E., & Marroquin, E. M. (2022). Effect of adding probiotics to an antibiotic intervention on the human gut microbial diversity and composition: a systematic review. Journal of Medical Microbiology, 71(11). Recuperat 2 de maig de 2023, de https://doi.org/10.1099/jmm.0.001625

Rodgers, B. (2013, 1 març). Prescribing an antibiotic? Pair it with probiotics. PubMed Central (PMC). Recuperat 2 de maig de 2023, de https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3601687/

El teu blog de salut digestiva

Tot el que et cal saber sobre restrenyiment, digestions pesades, microbiota i com gaudir d’una bona salut digestiva en general.