La velocitat a la qual es consumeix el menjar, la composició de la dieta, possibles problemes gastrointestinals… Aquestes són algunes de les nombroses causes que poden produir marejos havent dinat.
En aquest article, examinem els factors que poden provocar sensació de mareig havent dinat i t’expliquem com prevenir-los. Continua llegint per a saber més!
Per què em marejo havent dinat?
Per a començar, si tens una lleu sensació de mareig havent dinat, no sol significar que pateixis una malaltia greu. Simplement, pot ser que el teu nivell de sucre en sang o tensió arterial hagin variat temporalment.
A continuació, et detallem alguns dels principals desencadenants dels marejos havent dinat:
– Un nivell baix de sucre en sang
Habitualment, el sucre en sang augmenta després de consumir uns certs aliments. Aquest increment és la raó per la qual les persones que es maregen abans de menjar solen sentir-se millor havent dinat.
Per contra, quan el sucre en sang baixa després d’un menjar i provoca marejos havent dinat, els metges el denominen hipoglucèmia reactiva. Les persones amb diabetis o prediabetis poden experimentar baixades de glucèmia després d’un menjar si la dosi d’insulina administrada és massa alta.
No obstant això, les persones sense diabetis també poden patir aquest tipus d’hipoglucèmia. Per exemple, els individus que s’han sotmès a una operació d’estómac poden digerir els aliments amb massa rapidesa, la qual cosa dificulta que l’organisme absorbeixi la glucosa d’aquests. La falta d’uns certs enzims digestius també pot reduir la glucosa en sang, però això és poc freqüent.
En definitiva, ingerir menjars menys abundants i freqüents (rics en fibra i amb poc contingut en sucre) pot alleujar els símptomes de les persones que experimenten sensació de mareig havent dinat a causa d’una baixada de sucre.
– Tensió arterial baixa
A vegades, la tensió arterial d’una persona baixa sobtadament havent dinat o durant els menjars. Els metges criden a això hipotensió postprandial.
La digestió és una tasca complicada que requereix una coordinació precisa entre els sistemes digestiu, nerviós i circulatori. Una de les primeres tasques consisteix a desviar sang cap a l’estómac i l’intestí prim.
Per a compensar aquest desviament, el cor batega més de pressa i els vasos sanguinis s’estrenyen en altres àrees del cos per a mantenir la pressió arterial estable i assegurar un flux adequat de sang a tot el cos.
En algunes persones, aquest equilibri no funciona correctament, la qual cosa pot causar una disminució de la pressió arterial, especialment en el cervell, i, per consegüent, marejos havent dinat.
Així mateix, les persones grans, les persones amb malaltia de Parkinson i les que pateixen trastorns del sistema nerviós, també poden ser més vulnerables a la hipotensió postprandial.
En molts casos, beure més aigua abans dels menjars i fer menjars més freqüents, però menys copiosos (sis menjars lleugers en lloc de tres grans), pot millorar la sensació de mareig havent dinat.
– Medicaments per a la diabetis
Alguns medicaments per a la diabetis, inclosa la insulina, poden provocar marejos quan redueixen massa la glucosa en sang.
En aquest sentit, una persona que pren la seva medicació just abans d’un menjar, pot notar sensació de mareig havent dinat quan el fàrmac fa efecte.
Els diabètics que pateixen marejos havent dinat amb regularitat han de consultar al seu metge perquè els canviï la medicació, els redueixi la dosi o els ajusti l’horari de menjars.
– Sensibilitat a uns certs aliments
Les intoleràncies alimentàries a uns certs aliments poden fer que algunes persones se sentin marejades o amb nàusees després de consumir-los. D’altra banda, alguns medicaments o substàncies químiques (com la cafeïna i l’alcohol), també poden provocar marejos havent dinat.
Per exemple, la cafeïna és un estimulant i pot augmentar el ritme cardíac. Les persones amb antecedents de problemes cardíacs, o d’edat avançada, poden no tolerar aquests canvis en el ritme cardíac. El resultat pot ser una sensació de mareig.
Per tant, les persones que es maregen amb freqüència havent dinat poden considerar la possibilitat de portar un registre d’aquests episodis i anotar el que mengen abans de cadascun.
Amb el temps, pot resultar evident que un aliment o grup d’aliments específic és el causant dels marejos.
– Aixecar-se ràpidament
Algunes persones experimenten un descens sobtat de la tensió arterial quan es posen drets, després d’estar una estona llarga asseguts. Quan això ocorre, el problema no és el menjar en si, sinó el canvi sobtat de la posició asseguda a la dempeus.
La hipotensió ortostàtica és el terme mèdic per a designar la baixada de tensió que es produeix quan una persona passa d’estar asseguda a estar dempeus.
Finalment, en les persones que només experimenten baixades ocasionals de la tensió arterial, beure més aigua pot ajudar. En cas contrari, és important consultar a un metge per a assegurar-se que no existeix una malaltia subjacent greu.
Remeis per a alleujar els marejos havent dinat
Algunes estratègies poden ajudar a reduir els marejos havent dinat. Si aquest és el teu cas, pren nota!
 | Beure més aigua abans i durant els menjars. Beure entre un o dos gots d’aigua pot augmentar el volum de sang en el cos, de manera que és menys probable que la tensió arterial descendeixi. |
 | Evitar l’alcohol, la cafeïna i els menjars rics en sodi, que poden augmentar el risc de deshidratació. |
 | Aixecar-se a poc a poc durant la primera hora després del menjar, ja que és el moment en el qual és més probable que es produeixi la sensació de mareig havent dinat. |
 | Asseure’s durant 30-60 minuts havent dinat. |
 | Reduir el consum d’hidrats de carboni de fàcil digestió, com el pa blanc i la pasta. El cos digereix ràpidament aquests aliments, la qual cosa pot provocar una tensió arterial baixa havent dinat. |
 | Fer diversos menjars petits al dia. Atès que el cos utilitza més energia i flux sanguini per a digerir un menjar copiós, menjar poc pot reduir els marejos havent dinat. |
 | Consultar al metge per a ajustar la medicació per a la diabetis o la tensió arterial. |
 | Controlar i tractar qualsevol malaltia crònica, especialment la diabetis i la hipertensió. |
 | Portar un estil de vida saludable que redueixi el risc de problemes vasculars. Fer exercici amb regularitat, seguir una dieta equilibrada rica en una àmplia varietat de nutrients i mantenir un pes saludable poden reduir el risc de patir diverses afeccions, que poden causar marejos havent dinat. |
Finalment, ara que ja ho saps tot sobre les causes que provoquen una sensació de mareig havent dinat, demostra’ns-ho! Fes el nostre test:
Bibliografia
Brazier, Y. (2023, 10 noviembre). Hypoglycemia (low blood sugar): Symptoms and causes. Medical News Today. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://www.medicalnewstoday.com/articles/166815
Golen, T., MD. (2023, 1 septiembre). Why do I feel dizzy after a meal? Harvard Health. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://www.health.harvard.edu/diseases-and-conditions/why-do-i-feel-dizzy-after-a-meal
Hammond, N. (2024, 25 enero). Why am I dizzy after eating? Medical News Today. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://www.medicalnewstoday.com/articles/326174
Harvard Health. (2020, 15 abril). Eating can cause low blood pressure. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://www.health.harvard.edu/heart-health/eating-can-cause-low-blood-pressure
Hipoglucemia reactiva: ¿Qué puedo hacer? (2023, 29 junio). Mayo Clinic. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/diabetes/expert-answers/reactive-hypoglycemia/faq-20057778
Luciano, G., Brennan, M., & Rothberg, M. B. (2010). Postprandial hypotension. The American Journal Of Medicine, 123(3), 281.e1-281.e6. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://doi.org/10.1016/j.amjmed.2009.06.026
Nall, R. (2023, 24 abril). Why do I get dizzy after I eat? Healthline. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://www.healthline.com/health/dizziness-after-eating
Takiishi, T., Fénero, C. I. M., & Câmara, N. o. S. (2017b). Intestinal barrier and gut microbiota: Shaping our immune responses throughout life. Tissue Barriers, 5(4), e1373208. Recuperat 19 de febrer de 2024, de https://doi.org/10.1080/21688370.2017.1373208
