Els enzims digestius: què són, per a què serveixen i en quins aliments es troben
Per què alguns aliments se senten més pesats quan fa fred? Descobreix què són els enzims digestius, com participen en la digestió i què pots fer per gaudir d'àpats més lleugers.
WhatsApp
Facebook
Twitter

Hi ha èpoques de l’any en què les nostres digestions semblen fer-se una mica més pesades. Canvis en els horaris, menjars més abundants, menys activitat física o fins i tot el fred poden influir com ens sentim després de dinar.

La inflor, els gasos, la sensació de pesadesa o el malestar abdominal són molèsties digestives freqüents. I encara que poden tenir diferents causes, els enzims digestius tenen un paper essencial en un dels processos més importants del nostre organisme: transformar els aliments en nutrients que puguem absorbir i utilitzar.

Però què són exactament els enzims digestius? Quina relació tenen amb les digestions pesades? I podem trobar-les de manera natural en alguns aliments?

Què són els enzims digestius i quins tipus hi ha?

Els enzims digestius són proteïnes que participen en la descomposició dels aliments durant la digestió. La seva funció és transformar nutrients complexos en molècules més petites perquè puguin ser absorbides per lorganisme.

La digestió comença a la boca i continua al llarg de l’aparell digestiu. Durant aquest procés intervenen diferents òrgans i secrecions, entre ells els enzims produïts per les glàndules salivals, l’estómac, el pàncrees i l’intestí prim.

Cada enzim actua sobre determinats nutrients. D’aquesta manera, les proteïnes es transformen en aminoàcids, els greixos en àcids grassos i glicerol i els carbohidrats en sucres més senzills.

Quins tipus d’enzims digestius existeixen?

El nostre organisme produeix diferents enzims segons el tipus de nutrient que cal descompondre. Entre els principals trobem:

  • Proteases: descomponen les proteïnes en pèptids i aminoàcids.
  • Lipases: participen en la digestió dels greixos, transformant-los en components més petits.
  • Amilases: intervenen en la digestió dels carbohidrats, especialment del midó.

També hi ha altres enzims, com la lactasa, que s’encarrega de descompondre la lactosa present a la llet i altres productes làctics.

En definitiva, els enzims digestius són una part fonamental del procés que permet aprofitar els nutrients dels aliments.

Els enzims digestius es produeixen de forma natural a diferents parts de l’aparell digestiu. També podem trobar-les en determinats aliments, encara que la seva presència i activitat poden variar segons l’aliment i la manera com es consumeix.

Què passa si no produeixo prou enzims digestius?

No totes les molèsties digestives signifiquen que hi hagi un dèficit d’enzims. No obstant això, quan l’organisme no produeix una quantitat suficient d’un enzim determinat, la digestió d’alguns nutrients es pot veure afectada.

Un exemple conegut és la intolerància a la lactosa. En aquests casos, hi ha una producció insuficient de lactasa, l’enzim necessari per pair la lactosa. Això pot provocar símptomes com gasos, inflor o diarrea després de consumir determinats aliments amb lactosa.

També hi ha dèficits enzimàtics relacionats amb algunes malalties digestives, que han de ser valorats per un professional sanitari.

Per això, si les molèsties digestives apareixen de manera freqüent o intensa, és important no atribuir-les directament a una manca d’enzims i consultar amb un professional per conèixer-ne la possible causa.

El fred pot influir a la digestió?

Durant els mesos freds solem moure’ns menys, canviar horaris i consumir menjars més copiosos o greixos. Aquests factors poden afavorir la sensació de pesadesa. El fred quotidià no ralenteix necessàriament la digestió, per la qual cosa convé observar principalment la quantitat, la composició dels menjars i els nostres hàbits.

El fred pot fer que la digestió sigui més lenta?

L’exposició intensa al fred pot alterar temporalment la motilitat gastrointestinal en situacions experimentals. Això no vol dir, però, que les baixes temperatures de l’hivern alenteixin la digestió de totes les persones. Els canvis dalimentació, activitat i rutina solen tenir un paper més rellevant.

Què puc fer per evitar la pesadesa després de menjar?

Menjar a poc a poc, mastegar bé, controlar la quantitat i evitar menjars excessivament greixos pot ajudar a reduir la pesadesa. També és recomanable mantenir-se hidratat i fer una passejada suau després de dinar. Si les molèsties apareixen regularment, són intenses o persisteixen, cal consultar amb un professional sanitari.

Aliments amb enzims digestius

El nostre organisme produeix els enzims necessaris per realitzar la digestió, però alguns aliments també contenen enzims de manera natural.

Entre els aliments que tradicionalment es relacionen amb els enzims digestius trobem fruites com la papaia i la pinya, a més d’alguns aliments fermentats.

Això sí, convé tenir en compte que els enzims presents als aliments es poden veure afectats per factors com la temperatura i les condicions de l’aparell digestiu. Per això, incloure aquests aliments dins d’una alimentació variada pot formar part d’uns bons hàbits, però no substitueix els enzims que produeix el nostre propi organisme.

A continuació, repassem alguns exemples:

Papaia

La papaia conté papaïna, un enzim amb activitat proteolítica, és a dir, capaç d’actuar sobre les proteïnes. Tot i això, la quantitat present i la seva activitat després de consumir-la poden variar.

A més d’incorporar-la a amanides de fruita, esmorzars o batuts, pots gaudir-la simplement madura i fresca. Com passa amb altres enzims presents als aliments, la calor pot afectar la seva activitat.

Pinya

La pinya conté bromelina, un conjunt d’enzims amb activitat proteolítica, és a dir, capaços d’actuar sobre les proteïnes.

És una fruita fàcil d’incorporar a l’alimentació diària: com a postres, en una amanida, acompanyant altres aliments o simplement sola.

Mel

La mel conté enzims naturals, encara que la seva quantitat i activitat poden variar segons el tipus de mel i el seu processament.

Si la consumeixes, pots optar per mel poc processada. En qualsevol cas, recorda que continua sent un aliment ric en sucres i que s’ha de consumir dins una alimentació variada i equilibrada.

Aliments fermentats

Els aliments fermentats, com el kèfir, el xucrut o el kimchi, també poden formar part d’una alimentació orientada a la cura digestiva.

Durant la fermentació es produeixen diferents transformacions als aliments i poden aparèixer enzims i altres compostos derivats de l’activitat dels microorganismes.

Per això, més que centrar-nos únicament en un aliment, el més interessant és mantenir una alimentació variada que aporti fruites, verdures, fibra i aliments fermentats sempre i quan es tolerin bé.

Això sí, tria mel crua o sense processar: la calor que s’aplica durant la seva pasteurització pot destruir part dels seus enzims naturals i reduir els seus beneficis digestius.

Vegetals amargs

Finalment, no oblidis incloure a la teva dieta alguns vegetals amargs (com l’escarola, la carxofa o el rave) perquè, encara que no contenen directament enzims digestius, estimulen l’organisme perquè els produeixi.

Aquests aliments afavoreixen la secreció de bilis i sucs gàstrics, facilitant la digestió d’aliments grassos. Una forma natural de cuidar la teva digestió!

En definitiva, consumir fonts naturals d’enzims digestius pot ajudar-te a gaudir d’una bona salut digestiva.

Els enzims digestius ajuden a pair millor els àpats?

Els enzims digestius permeten descompondre proteïnes, greixos i carbohidrats per facilitar-ne l’absorció. L’organisme les produeix de manera natural. Alguns complements aporten enzims addicionals, però no totes les persones en necessiten ni són una solució universal per a qualsevol molèstia digestiva. La seva utilitat depèn de la situació i de la formulació.

Els enzims digestius permeten descompondre proteïnes, greixos i carbohidrats per facilitar-ne l’absorció. L’organisme les produeix de manera natural. Alguns complements aporten enzims addicionals, però no totes les persones en necessiten ni són una solució universal per a qualsevol molèstia digestiva. La seva utilitat depèn de la situació i de la formulació.

Troba enzims digestius a la teva farmàcia

Si després de determinats menjars tens sensació de pesadesa, inflor o gasos, pots recórrer a un complement alimentari específicament formulat per acompanyar les teves digestions.

Vilardell Digest Digesben  és un complex multienzimàtic que combina DigeZyme®, un complex d’enzims que inclou amilasa, beta-D-galactosidasa, cel·lulasa, lipasa i proteasa, amb extractes de plantes com menta piperita, camamilla i fonoll.

Els enzims de DigeZyme® ajuden a la digestió d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos i presenten resistència a l’acció dels sucs gàstrics. Per la seva banda, els extractes vegetals complementen la fórmula i contribueixen al benestar digestiu.

Així, Vilardell Digest Digesben pot ser una opció per acompanyar la digestió quan els àpats es fan més pesats, sempre seguint les indicacions d’ús del producte.

Els complements alimentaris no s’han d’utilitzar com a substituts d’una dieta variada i equilibrada ni d’un estil de vida sa. No superar la dosi expressament recomanada.

Test: Què saps sobre els enzims digestius?

Ara que ja saps què són els enzims digestius, quina funció compleixen i en quins aliments els podem trobar, t’animes a comprovar quant saps?

Bibliografia:

Harvard Health Publishing. (2023, 18 de setembre). Gut reaction: A limited role for digestive enzyme supplements. Harvard Medical School. https://www.health.harvard.edu/staying-healthy/gut-reaction-a-limited-role-for-digestive-enzyme-supplements

Key, A. P. (2024, 23 de febrero). What are digestive enzymes? WebMD. https://www.webmd.com/diet/what-are-digestive-enzymes   

Raman, R. (2023, 20 marzo). 12 foods that contain natural digestive enzymes. Healthline. Recuperat 17 de novembre de 2025, de https://www.healthline.com/nutrition/natural-digestive-enzymes

Pavan, R., Jain, S., Shraddha, N., & Kumar, A. (2012). Properties and Therapeutic Application of Bromelain: A Review. Biotechnology Research International, 2012, 1-6. Recuperat 17 de novembre de 2025, de https://doi.org/10.1155/2012/976203

Roxas, M. (2008, 1 diciembre). The role of enzyme supplementation in digestive disorders. PubMed. Recuperat 17 de novembre de 2025, de https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/19152478/

Your Digestive System & How it Works. (2017, diciembre). National Institute Of Diabetes And Digestive And Kidney Diseases. Recuperat 17 de novembre de 2025, de https://www.niddk.nih.gov/health-information/digestive-diseases/digestive-system-how-it-works

Carnero, E. (2023, 29 de diciembre). La magia detrás de la digestión: las enzimas y su papel. Nutriendo – Academia Española de Nutrición y Dietética. https://www.academianutricionydietetica.org/que-comer/enzimas-digestivas/   

Las enzimas digestivas. (s. f.). Revista Acofarma. https://revistaacofarma.com/articulos/las-enzimas-digestivas/