Problemes digestius provocats per l’estrès i l’ansietat
Alguna vegada has hagut de prendre una decisió sota pressió i immediatament has sentit l'estómac regirat? Si és així, ja saps com pot afectar l'estrès al teu sistema digestiu.
WhatsApp
Facebook
Twitter

Alguna vegada has hagut de prendre una decisió sota pressió i immediatament has sentit l’estómac regirat? O has estat tan ansiós que has hagut d’anar al bany més del compte? Si és així, ja saps com pot afectar l’estrès al teu sistema digestiu. L’intestí està controlat en part pel sistema nerviós central del cervell i la medul·la espinal. A més, té la seva pròpia xarxa de neurones en el revestiment del sistema gastrointestinal, coneguda com a sistema nerviós entèric o intrínsec. De fet, el sistema de nervis de l’intestí és tan influent que alguns investigadors consideren que l’intestí és un segon cervell. El sistema nerviós entèric, amb els seus 100 milions de cèl·lules nervioses que recobreixen el tracte gastrointestinal des de l’esòfag fins al recte, regula processos digestius com:

  • Empassar.
  • L’alliberament d’enzims per a descompondre els aliments.
  • La categorització dels aliments.

L’estrès pot influir significativament en la forma en què el cos duu a terme aquests processos.

Què ocorre quan el cos està estressat?

Quan es presenta una situació potencialment amenaçadora, el sistema nerviós simpàtic -part del sistema nerviós autònom del cos, que regula funcions corporals com els batecs del cor, la respiració i la pressió arterial- respon desencadenant una “resposta de lluita o fugida”, alliberant l’hormona de l’estrès cortisol perquè el cos estigui alerta i preparat per a afrontar l’amenaça. L’estrès provoca canvis fisiològics, com un major estat d’alerta, acceleració de la respiració i del ritme cardíac, elevació de la pressió arterial, augment del colesterol en sang i increment de la tensió muscular. Quan l’estrès activa la resposta de fugida, pot afectar el sistema digestiu de la següent manera:

  • Provocar espasmes en l’esòfag.
  • Augmentar l’àcid en l’estómac, la qual cosa provoca indigestió.
  • Provocar nàusees.
  • Provocar diarrea o restrenyiment.

En els casos més greus, l’estrès pot provocar una disminució del flux sanguini i de l’oxigen en l’estómac, la qual cosa podria provocar enrampades, inflamació o un desequilibri dels bacteris intestinals.

4 maneres de gestionar l’estrès

Existeixen formes psicològiques i físiques de controlar l’estrès. Però la mateixa tècnica per a alleujar l’estrès pot no funcionar per a tothom. Aquí tens quatre opcions que pots provar:

  1. Fer exercici amb regularitat. L’activitat física alleuja la tensió i estimula l’alliberament d’unes substàncies químiques en el cervell anomenades endorfines, que actuen com a analgèsics naturals. Les endorfines milloren el somni, la qual cosa pot ajudar a alleujar l’estrès.
  2. Ioga. Aquesta pràctica de ment i cos combina postures físiques amb tècniques de respiració i meditació.
  3. Meditació. Encara que l’objectiu de la meditació no és la reducció de l’estrès, aquest és un efecte secundari d’aquesta pràctica.
  4. Desenvolupar habilitats de gestió del temps. Una part important de la reducció de l’estrès és l’autocura. Per a molts, això implica gestionar el temps de la forma més eficaç possible.

El teu blog de salut digestiva

Tot el que et cal saber sobre restrenyiment, digestions pesades, microbiota i com gaudir d’una bona salut digestiva en general.