Una alimentació saludable no sols ajuda a la nostra salut intestinal, sinó que afavoreix un bon estat de la nostra salut integral. La majoria dels nutrients s’absorbeixen en l’intestí prim, per la qual cosa, mantenir un bon funcionament de l’aparell digestiu pot ajudar-nos a disminuir el risc de patir unes certes malalties. Per exemple, molts estudis han demostrat la relació entre l’alimentació, la microbiota intestinal i algunes malalties cròniques, com poden ser les malalties inflamatòries intestinals, la diabetis tipus 2 o el càncer colorectal. Per això, en els últims anys s’ha estudiat el paper de l’alimentació en la modulació de la microbiota intestinal, així com la importància dels probiòtics i prebiòtics. Respecte als prebiòtics, els bacteris que habiten l’intestí gros depenen dels substrats fermentables, la qual cosa fa de la dieta un factor clau en la composició de la microbiota intestinal. Molts dels beneficis de la nostra microbiota intestinal semblen derivar de la seva capacitat de fermentar components de la dieta, sobretot la fibra. A través de la fermentació, la microbiota intestinal genera metabòlits (petites molècules implicades en processos del cos humà) com els àcids grassos de cadena curta (AGCC).
Els prebiòtics i la salut digestiva
Els prebiòtics són ingredients de la nostra dieta que no poden ser digerits i fermenten selectivament en el còlon, estimulant el creixement d’unes certes espècies de microorganismes i produint canvis específics en la microbiota que suposen un benefici per al consumidor. És a dir, que els prebiòtics serveixen de substrat, d’aliment, per a aquests microorganismes bons que estan en el nostre interior. Sense ells, nostra microbiota intestinal no tindria com alimentar-se.
Requisits dels prebiòtics
No totes les fibres són prebiòtiques, ja que no totes fermenten de manera selectiva en el còlon o no són capaços de proporcionar un benefici. Els criteris per a denominar a una fibra “prebiòtica” són:
- Ser resistent als àcids de l’estómac, no ser hidrolitzat (dividit en partícules) pels enzims digestius i no ser absorbit en la part superior del tracte gastrointestinal (esòfag, estómac o duodè).
- Ser fermentat selectivament en el còlon per bacteris beneficiosos.
- Estimular el creixement de la microbiota intestinal o produir canvis en aquesta.
Tipus de prebiòtics
Les fibres prebiòtiques més estudiades són els frutooligosacàrids (FOS), els galactooligosacàrids (GOS) i la inulina. Així i tot, podem trobar molts altres tipus de prebiòtics, com xylooligosacàrids, pecticoligosacàrids, lactulosa o el midó resistent, entre altres. La inulina com a prebiòtic La inulina és un polisacàrid (hidrat de carboni) compost de cadenes de fructosa. Es troba generalment en arrels, unes certes plantes, tubercles… Una vegada ingerida, la inulina allibera fructosa durant la digestió, encara que en petita proporció, ja que l’organisme humà no té enzims específics per a hidrolitzar-la (dividir-la en petites partícules). Com a aliments rics en inulina podem trobar: xicoira (64,4%), ceba (8,6%), carxofa de Jerusalem (31,5%), blat (2%), plàtan (1%). Els fructooligosacàrids com a prebiòtic Els fructooligosacàrids (FOS) són oligosacàrids (diversos monosacàrids units per enllaços) que estan formats per glucosa i fructosa. També se solen cridar oligofructoses, oligofructans o directament FOS. Com a aliments rics en fructooligosacàrids podem trobar: Espàrrecs (5%), porros (11,7%), all (17,5%). Altres com: remolatxa, ceba, carxofa, blat, mel, plàtan, ordi, tomàquet i sègol. Aliments rics en fibra prebiòtica que podem trobar fàcilment
- Ceba: conté conté fructooligosacàrids i inulina en un 2-6%.
- All comú: conté antioxidants i ajuda al manteniment del fetge en condicions saludables. Posseeix entre un 9 i un 16% d’inulina.
- Carxofa: és un aliment conegut pels beneficis que aporta al fetge. Estimula la producció de la bilis, la qual cosa ajuda principalment a la digestió dels greixos. Conté entre un 3 i un 10% d’inulina.
- Porros: ajuda a mantenir els nivells de glucosa, contribueix a un correcte funcionament de l’organisme. Contenen d’un 3% a un 10% d’inulina.
- Dent de lleó: contribueix al benestar digestiu. Conté nivells elevats d’inulina, entre el 12% i el 15%.
- Espàrrecs: contenen entre el 2% i el 3% d’inulina.
Totes les fibres són prebiòtiques? Diferències entre la fibra dietètica i la fibra prebiòtica
La definició de fibra dietètica i fibra prebiòtica moltes vegades se solapa, però no totes les fibres són prebiòtiques. Encara que les fibres tenen la capacitat de resistir als enzims digestius i als àcids de l’estómac, no totes poden ser selectivament fermentades per la microbiota. És a dir, poden ser fermentades en el còlon i/o excretades parcialment per la femta. Perquè es consideri que una fibra té efecte prebiòtic, és necessari que compleixi al requisit de ser fermentada selectivament en el còlon i proporcionar un efecte beneficiós en la modulació dels microorganismes. Estimular el creixement de la microbiota intestinal o produir canvis en aquesta. Alguns d’aquests components de la fibra compleixen estrictament els criteris per a ser considerats com a prebiòtics (inulina, fructooligosacàrids, galactooligosacàrids, oligosacàrids…). No obstant això, altres components de la fibra són difícils de classificar; per exemple, la goma guar, un tipus de fibra soluble fermentable, que promou en part el creixement de bacteris probiòtics, però també actua com a substrat general (no específic) dels bacteris colònics («aliment colònic fermentable»), per la qual cosa no podria considerar-se en sentit estricte com a tal «prebiòtic».
Paper dels prebiòtics en la microbiota intestinal
El tracte gastrointestinal humà alberga la major quantitat microbiana, que s’estima que és d’al voltant de 40 milions de cèl·lules microbianes en un adult. La microbiota intestinal és un ecosistema de microorganismes adaptats a viure en el tracte digestiu. Són comunitats de microorganismes que viuen en la llum i la superfície de la mucosa intestinal, incloent microorganismes residents i en trànsit. Els microorganismes intestinals exerceixen un paper essencial en el desenvolupament i manteniment d’un sistema immunitari eficaç i saludable. Almenys, el 80% de la producció d’anticossos en el cos humà adult es realitza localment en la mucosa intestinal. L’estómac i l’intestí prim realitzen la major part les tasques digestives, però el residu que no ha estat digerit prèviament passa a intestí gros, on està el còlon. Factors com la dieta, la ingesta de medicaments (antibiòtics, omeprazol, edulcorants artificials), els canvis de residència o el temps de trànsit colònic, tenen un impacte en la composició microbiana. Els prebiòtics en la disbiosi intestinal El terme disbiosi es refereix a la pèrdua o ruptura de l’estat de simbiosi (equilibri) entre l’individu i la microbiota. La diarrea associada a Clostridium difficile, les malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa, malaltia de Crohn), alguns trastorns funcionals gastrointestinals (síndrome de l’intestí irritable), el càncer colorectal, l’obesitat, la diabetis tipus 2, la esteatohepatitis no alcohòlica, la malaltia hepàtica crònica avançada, s’associen a composició anormal de la microbiota intestinal. La baixa diversitat s’associa amb un desequilibri entre espècies pro i anti-inflamatòries, que pot condicionar inflamació intestinal i perjudicar la funció barrera de la mucosa. Des d’un punt de vista funcional, la baixa diversitat està associada amb una reducció en els bacteris productors de butirat, un augment del potencial de degradació del moc, una reducció en la producció d’hidrogen i metà combinada amb una major formació de sulfur d’hidrogen. Per tant, la pèrdua de diversitat associada a malalties inflamatòries cròniques no transmissibles, que són comunes en la societat desenvolupada, afecta principalment a pèrdua d’abundància d’espècies fermentadores.
Bibliografia
Reinheimer, J. (2021). Microbiota, microbioma, probióticos, prebióticos, edad y salud: conceptos intervinculados. 04/05/2022, de Academia de Ciencias Médicas de Santa Fe. Sitio web: https://acacimesfe.org/wp-content/uploads/2021/08/Microbiota-microbioma-probi%C3%B3ticos-prebi%C3%B3ticos-edad-y-salud-conceptos-intervinculados.docx.pdf
Sastre, A. (2003). Fibra y prebióticos: conceptos y perspectivas. Elsevier, 26, pp. 6-12.
[vc_btn title=”Veure productes” color=”white” link=”url:https%3A%2F%2Fvilardelldigest.com%2Fproductos%2F|title:Productos%20Vilardell%20Digest||” css=”.vc_custom_1652172910613{border-radius: 35px !important;}” el_class=”.botonverproductos”][vc_single_image image=”” img_size=”full”]
