L’impacte de l’obesitat en el desenvolupament de malalties associades i el seu efecte sobre l’esperança de vida és molt alt. Segons l’OMS, en 2016, al voltant del 13% de la població adulta mundial (un 11% dels homes i un 15% de les dones) eren obesos. En el cas d’Espanya, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’any 2020, un 16,5% d’homes i un 15,5% de dones de 18 o més anys pateixen obesitat. En aquest article t’expliquem les causes d’aquesta malaltia, el paper que juga la microbiota intestinal en el seu desenvolupament i com prevenir-la.

Què és l’obesitat?

L’obesitat és una malaltia crònica que, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), es defineix com una acumulació anormal o excessiva de greix en el cos que pot ser perjudicial per a la salut. Aquesta malaltia és un important problema de salut pública, ja que està relacionada amb diverses malalties cròniques, com diabetis tipus 2, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars i càncer, entre altres. Segons l’OMS, el diagnòstic s’estableix amb el mesurament de l’IMC (Índex de Massa Corporal). Un IMC entre 25 i 29,9 kg/m² determina el diagnòstic de sobrepès, mentre que un valor major o igual a 30 kg/m² es considera com a obesitat. Causes i símptomes de l’obesitat La causa fonamental de l’obesitat és un desequilibri energètic entre les calories consumides i gastades. Pot deure’s a la ingesta d’aliments d’alt contingut calòric o a una baixa activitat física, ja que cada vegada som més sedentaris, tenim més facilitat de transport i podem accedir als serveis de forma molt més pròxima. No obstant això, influeixen altres factors que no tenen a veure amb alimentació i el pes, per exemple la predisposició genètica, medicaments com els corticoides i antidepressius, hipotiroïdisme, causes psicològiques com l’ansietat, així com l’entorn social, ambiental i cultural.

El símptoma més visible de l’obesitat és l’augment de pes, encara que no tot augment de pes implica obesitat. Això implica diferents efectes en el funcionament dels òrgans i en l’àmbit metabòlic. Per exemple, l’acumulament de greix abdominal pot produir un augment de la pressió intraabdominal, que pot suposar una dificultat de respiració i problemes de reflux gastroesofàgic. A més, com a efecte metabòlic, s’associa a la resistència a la insulina, que pot provocar l’aparició de diabetis mellitus tipus 2, hipertensió arterial i altres alteracions cardiovasculars. El paper de la microbiota intestinal en l’obesitat Encara que hi ha factors que tenen a veure amb l’alimentació i l’activitat física, el creixement de l’obesitat augmenta de manera exponencial, la qual cosa implica l’estudi d’altres factors ambientals que puguin explicar aquest increment. Entre elles, es troben possibles canvis en la microbiota intestinal. Fins fa pocs anys no existia un ampli coneixement de la composició de la microbiota intestinal ni el seu rol metabòlic en l’organisme. No obstant això, últims treballs publicats suggereixen que les variacions de la microbiota intestinal en la seva composició i varietat poden tenir un paper important en el desenvolupament de trastorns metabòlics, com la diabetis i l’obesitat. D’aquesta manera, la microbiota intestinal està sent cada vegada més reconeguda per la seva implicació amb el sistema immunitari, la funció metabòlica i la regulació energètica. Alguns dels mecanismes que s’han proposat com a connexió entre l’obesitat i la microbiota intestinal són:

• Canvis en la proporció de bacteris intestinals com Firmicutes podrien associar-se amb l’augment de la capacitat de la microbiota específica d’obtenir més energia de la mateixa ingesta calòrica diària. Els bacteris que componen la microbiota transformen els nutrients complexos, com a fibra dietètica i mucina (una proteïna que actua com a protectora de la mucosa intestinal), en sucres simples i àcids grassos de cadena curta. Sense l’efecte de la microbiota intestinal tant la fibra dietètica com la mucina serien eliminades en les deposicions.
• Homeòstasi (equilibri) energètic mitjançant la regulació de l’apetit i la motilitat intestinal. Per tant, pot determinar una major o menor eficàcia en l’extracció de l’energia de la dieta així com una major o menor tendència a dipositar l’excés d’energia com a teixit adipós.

Relació entre l’alimentació i la microbiota intestinal Una dieta alta en greix s’associa amb inflamacions cròniques i amb una alteració de la microbiota intestinal. No obstant això, estudis amb ratolins i humans han estudiat que la suplementació amb probiòtics i prebiòtics podria contrarestar la disbiosi intestinal i associar-se a una reducció del pes corporal. Aquests resultats posen de manifest el paper de determinats àcids grassos de l’alimentació en la prevenció de l’obesitat, un efecte mediat per canvis en la composició de la microbiota intestinal. L’impacte que exerceix el consum de probiòtics sobre diferents paràmetres relacionats amb l’obesitat s’ha estudiat administrant diferents ceps dels gèneres Lactobacillus i Bifidobacterium en ratolins. En general aquests assajos mostraven un menor pes del teixit gras de diverses localitzacions abdominals. Per tot això, cal considerar que la modulació de la seva composició mitjançant probiòtics podria oferir una nova via per al tractament del sobrepès i l’obesitat. No obstant això, són necessaris més estudis concloents en humans en aquest camp.

Pautes generals de prevenció de l’obesitat

L’abordatge clàssic de l’obesitat consisteix a instaurar canvis en l’estil de vida i restringir la cirurgia bariàtrica per als casos més greus. El tractament ha de ser individualitzat i globalment ha de secundar-se amb enfocaments multidisciplinaris, com a nutricionistes, metges i psicòlegs. El primer pas és la millora en els hàbits alimentaris i l’increment de l’activitat física per aconseguir un òptim funcionament biològic de les reserves energètiques i prevenir un balanç energètic positiu. Pautes bàsiques d’alimentació es basen a mantenir un equilibri de nutrients, no realitzar dietes molt estrictes, ingerir mínim 1,5 litres/dia d’aigua i realitzar exercici físic. Pel que respecta a la relació establerta entre l’obesitat i la microbiota intestinal, s’ha proposat l’ús d’estratègies dietètiques destinades a modular la composició de la microbiota com a mitjà per a controlar els trastorns metabòlics. La majoria dels estudis sobre aquest tema es basen en l’administració de probiòtics i prebiòtics; no obstant això, falten estudis que demostrin un efecte terapèutic real. A més, diferents estudis demostren que aquells pacients que segueixen regularment els controls per dietistes, psicòlegs i metges especialitzats obtenen millors resultats que els que no mantenen cap seguiment. Referent als hàbits:

• Menjar sempre en el mateix lloc, que ha de ser diferent del que s’usa per a asseure’s quan no menja (quan estudia, treballa, llegeix, fa esport…).
• Quan no es mengi, fer una altra activitat, com llegir, fer una passejada, veure una pel·lícula…
• No menjar sol, fer pauses entre plat i plat i aixecar-se de la taula una vegada s’hagi acabat.
• Procurar mantenir 5 menjars al dia i que no siguin copiosos.
• No tenir aliments no recomanats a la vista: embotits, brioixeria, xocolates…
• No comprar els aliments abans de menjar o quan hi ha sensació de fam per a no comprar aliments innecessaris.
• Portar una llista de la compra amb aliments i no passar o detenir-se en passadissos no recomanables, com a brioixeria, pastisseria, aliments preparats, fregits…
• Acostumar-se a llegir l’etiquetatge dels aliments.
• I, sobretot, no fer dietes sense la revisió d’un professional qualificat.

Bibliografia

Fontané, L., et al. (2018). Influencia de la microbiota y de los probióticos en la obesidad. Clínica e Investigación en Arteriosclerosis. Elsevier. Recuperado de: https://www.elsevier.es/es-revista-clinica-e-investigacion-arteriosclerosis-15-articulo-influencia-microbiota-probioticos-obesidad-S0214916818300482

Prados-Bo, A., Gómez-Martínez, S. (2018, 18 octubre). El papel de los probióticos en el manejo de la obesidad. Aula Medica. Recuperado de: http://www.aulamedica.es/nh/pdf/8702.pdf

Fundación Española del Aparato Digestivo. Obesidad. Recuperado de: https://www.saludigestivo.es/mes-saludigestivo/obesidad/obesidad-profundizacion/#tratamiento

Farías, M. et al. (2011). Microbiota intestinal: rol en obesidad. Revista chilena de nutrición. Recuperado de: https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?pid=S0717-75182011000200013&script=sci_arttext&tlng=e

Organización Mundial de la Salud. (9 de junio de 2021). Obesidad y sobrepeso. Recuperado de: WHO. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/obesity-and-overweight

INE – Instituto Nacional de Estadística. (5 de julio de 2021). Determinantes de salud (sobrepeso, consumo de fruta y verdura, tipo de lactancia, actividad física). Recuperado de: https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259926457058&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout#:%7E:text=Seg%C3%BAn%20la%20Encuesta%20Europea%20de,de%20hombres%20que%20padecen%20obesidad

[vc_btn title=”Veure productes” color=”white” link=”url:https%3A%2F%2Fvilardelldigest.com%2Fproductos%2F|title:Productos%20Vilardell%20Digest||” css=”.vc_custom_1654074630854{border-radius: 35px !important;}” el_class=”.botonverproductos”][vc_single_image image=”” img_size=”full”]