Quan considerem la connexió entre el cervell i l’intestí, és important saber que la salut digestiva té un gran impacte en el nostre estat d’ànim. De fet, més del 90% de la nostra serotonina es produeix al sistema digestiu. La serotonina és una substància química cerebral amb una gran influència directa en el nostre estat d’ànim i en com dormim. També pot afectar la funció digestiva, l’apetit, la memòria i la gestió de l’estrès. Aquesta substància química del cervell, estretament relacionada amb la depressió i altres trastorns de l’estat d’ànim, és un neurotransmissor que sovint es denomina la nostra substància química cerebral “per a sentir-se bé”. I com la major part es produeix en el nostre intestí, el nostre sistema digestiu té una influència molt significativa en la nostra salut cerebral i el nostre estat d’ànim.

Com es comuniquen l’intestí i el cervell?

L’intestí és un òrgan complex format per diferents sistemes estretament interconnectats. Encara que normalment es creu que només abasta el nostre sistema digestiu, és molt més complex.

L’intestí es comunica amb el cervell a través de diferents canals, que inclouen:

• El sistema immunitari: a través de les citocines circulants i altres senyals inflamatoris.
• El sistema endocrí: que comprèn les hormones produïdes a l’intestí, incloses les hormones de la sacietat que ens fan sentir plens després d’un menjar.
• El sistema nerviós: comprèn les dues branques del nervi vague, una de les quals envia senyals de l’intestí al cervell i l’altra, molt més gran, transmet informació del cervell a l’intestí.

Quan l’intestí està inflamat, pot provocar malestar o fatiga, o també nàusees després d’un menjar ric en greixos. Quan l’intestí està buit durant un llarg període de temps, un pot començar a tenir ganes de menjar. D’altra banda, si es mengen aliments sans i nutritius, sovint es pot aconseguir una disminució de la sensació d’ansietat i una millora de l’estat d’ànim. Aquests són alguns exemples de la forma en què l’intestí envia senyals a través d’una branca al cervell. A més, el cervell també pot enviar senyals a l’intestí que reflecteixen els nostres estats emocionals i el grau d’estrès que sentim. Aquests senyals viatgen a través d’una branca diferent del nervi vague, que és molt més petita que la branca sensorial. Per exemple, quan un està enfadat o estressat, pot sentir una enrampada a l’estómac o com si tingués un nus. Totes aquestes reaccions intestinals reflecteixen la manera en què el cervell influeix en els diferents aspectes de l’intestí, com les contraccions, el flux sanguini i la secreció. El que ocorre a les parts emocionals del nostre cervell es reflecteix en l’intestí, i el que ocorre en el nostre intestí, en resposta al que mengem, influeix en el nostre cervell. Encara que aquestes influències bidireccionals es donen en cada individu, moltes persones no són conscients d’això. Tanmateix, hi ha unes altres que són massa sensibles i desenvolupen hipersensibilitat a diversos aliments o sentiments d’ansietat i poden desenvolupar símptomes de la síndrome de l’intestí irritable.

Suggeriments per a tenir un intestí més sa i millorar l’estat d’ànim

• Menja aliments integrals i evita els aliments envasats o processaments, que tenen un alt contingut d’additius alimentaris i conservants no desitjats que alteren els bacteris saludables de l’intestí.
• En lloc de sucs de verdures o fruites, considera la possibilitat d’augmentar el teu consum de fruites i verdures fresques. Les fruites congelades sense sucres ni additius afegits també són una bona opció.
• Menja suficient fibra i inclou cereals integrals i llegums en la teva dieta.
• Inclou aliments rics en probiòtics, com el iogurt natural sense sucres afegits.
• Per a reduir el consum de sucre al esmorzar, afegeix canyella al iogurt natural amb baies, o als flocs de civada o al púding de xia.
• Afegir aliments fermentats a la teva dieta com el quefir (sense sucre), el xucrut o el kimchi pot ser útil per a mantenir un intestí sa.
• Augmenta el consum de mariscos i redueix el de carn vermella.