Segur que en més d’una ocasió, a l’anar a dinar o sopar a un restaurant, t’has trobat amb algun tipus de flor al teu plat.
Més enllà d’element decoratiu, hi ha molts tipus de flors comestibles que, a més de donar-li color i detall al plat, doten de diversos matisos a la recepta que tens davant els teus ulls, com farien les famoses espècies que fem servir per cuinar.
Encara que et sembli una cosa nova o moderna, ja en l’antiga Roma (com no) afegien als seus plats violetes, i aquí, encara que no t’ho creguis, les consumim molt habitualment, i és que el bròquil, la coliflor o el clau també són flors.
Vols conèixer 5 d’aquestes flors comestibles?
– La violeta, de les més boniques i amb un sabor suau, dolç i mentolat, aporta un gran grup d’antioxidants i vitamines, perfectes per a la rebosteria.
– La calèndula, que aporta un gran aroma, és considerada com una mena de substitut econòmic del safrà, pel seu sabor semblant. Casen molt bé amb amanides, sopes o fins i tot macedònies de fruites.
– L’hibisc, conegut per prendre’s en infusió, també es poden menjar els seus pètals en amanides, gelats, gelatines…
– La flor de coriandre te un sabor exòtic que la fa perfecta per a cremes de verdures i amanides.
– El gessamí, amb sabor dolç, és la reina de les postres, però tant el seu sabor com el seu aroma són perfectes per a guisats de carn, sobretot aus, i fins i tot per a peixos, i infusions.
És important que aquestes flors que mengem estiguin conreades per a fins alimentaris i per nosaltres mateixos.
Segueix els consells que requereixi el cultiu de cadascuna d’elles i recorda que, per treure’ls el major partit, s’han de tallar les de millor color i aspecte al matí, a una hora encara fresca, i només aquelles que vagis a consumir, ja que no es conserven durant molt de temps. Renta bé les flors amb aigua freda i penja-les cap per avall perquè s’assequin soles, no volem fer-les malbé! Oblida’t dels estams, tiges i pistils pel seu sabor amarg.
Color, sabor i aroma. Afegeix flors a la teva taula i gaudeix de la primavera a cada mos.
