Restrenyiment ocasional a l’estiu: per què passa i com solucionar-ho
El restrenyiment és un dels problemes digestius més freqüents durant l'estiu. En aquest post t'expliquem per què i et donem alguns consells per a evitar-lo.
WhatsApp
Facebook
Twitter

Els hàbits intestinals de cada persona són diferents: hi ha els qui van al bany unes tres vegades al dia, mentre que uns altres ho fan tres vegades a la setmana. No obstant això, podries estar restret si experimentes els següents símptomes:

  • Menys de tres deposicions a la setmana.
  • Femta dura o seca.
  • Esforç o dolor durant la defecació.
  • Sensació d’estar ple, fins i tot després de defecar.

El restrenyiment és un dels problemes digestius més freqüents al nostre país. De fet, durant l’estiu, el restrenyiment ocasional pot aparèixer amb major freqüència per diversos motius. En aquest post t’expliquem el per què i com combatre’l.

Restrenyiment ocasional: causes

La principal funció del còlon és absorbir l’aigua dels residus dels aliments en el seu pas pel sistema digestiu. A continuació, genera la femta (residus). Finalment, els músculs del còlon eliminen aquests residus a través del recte. Si la femta romanen massa temps en el còlon, poden tornar-se dures i difícils d’expulsar. Una dieta inadequada sol ser la causa del restrenyiment. La fibra dietètica i una suficient ingesta de líquids són necessàries per a ajudar a mantenir la femta tova. L’estrès, els canvis de rutina i les condicions que alenteixen les contraccions musculars del còlon o retarden les ganes d’anar al bany també poden provocar restrenyiment. Entre les causes més comunes, es troben:

  • Dieta baixa en fibra.
  • Poca ingesta de líquids.
  • Sedentarisme
  • Retardar l’impuls de defecar.
  • Viatges o altres canvis de rutina.
  • Medicaments, com uns certs antiàcids, analgèsics o diürètics.
  • Determinades malalties, com les neurològiques, endocrines o anorrectals.

El restrenyiment també pot associar-se a l’embaràs. A més, és més freqüent en dones i s’accentua amb l’edat. Qualsevol pot tenir un episodi de restrenyiment ocasional, que pot durar des d’uns pocs dies fins a repetir-se cada poques setmanes. A continuació, et donem uns consells per a prevenir-ho.

Com combatre el restrenyiment ocasional a l’estiu

El nostre cos està acostumat a unes rutines i uns hàbits alimentaris concrets, que, a vegades, en vacances alterem. Durant l’estiu, els canvis de dieta, els viatges, l’estrès i la falta d’exercici poden provocar l’aparició del restrenyiment ocasional. També influeixen la falta d’hidratació i el fet de retardar la defecació quan passem moltes hores fora de casa. Canviar la dieta per una més saludable i rica en fibres, i augmentar l’activitat física són les formes més eficaces de tractar i prevenir el restrenyiment. També t’ajudarà adoptar les següents mesures: Beu suficient líquid, com a aigua o tes freds, fins i tot encara que no tinguis set.

Afegeix a la teva dieta aliments rics en fibra, com a fruites, verdures de fulla verda, cereals integrals i fruita seca.

Intenta menjar sempre a la mateixa hora.

Procura no augmentar el consum d’aliments processats.

Limita el consum d’alcohol i de begudes amb cafeïna.

No oblidis fer exercici. Cerca les hores de menys calor pero fer-ho.

Si sents la necessitat de defecar, no ho retardis.

Com pot ajudar-te la fibra en la prevenció o el tractament del restrenyiment?

La fibra regula la velocitat del trànsit intestinal, és a dir, el temps que transcorre entre la presa d’un aliment i l’eliminació dels seus residus per la femta. A causa de la seva capacitat de retenir aigua, produeix un augment de la bitlla fecal, de manera que incrementa els moviments de l’intestí i redueix el temps de trànsit intestinal. La fibra es presenta en formes solubles i insolubles:

Fibra soluble Fibra insoluble
Augmenta la viscositat de la bitlla fecal facilitant el trànsit intestinal.

Augmenta el volum de la bitlla fecal i accelera el trànsit intestinal.

Unes certes hemicel·luloses, bataglucans, pectines, gomes, mucílags, fructooligosacàrids, midó resistent. Cel·lulosa, lignina i algunes hemicel·luloses.
Es troba en la civada, ordi, fruites, verdures i llegums. Es troba en el segó de blat, salvat de civada i cereals integrals.

Font: Anna Paré Vidal. (2022). XVIII Curso online de atención farmacéutica. Tema 6: Sistema circulatorio. El farmacéutico, nº 610, pp.47-52.

Es recomana una ingesta de fibra de 25-30 g/dia. La fibra dietètica es troba en llegums, cereals integrals, verdures, fruites i fruita seca.

L’augment del consum de fibra ha de ser gradual i acompanyar-se de suficient quantitat d’aigua per a evitar flatulències i malestar intestinal.

El benefici s’observa al cap de diverses setmanes i consisteix en una millora del volum, una major freqüència d’evacuació i un reblaniment de la femta.

El complement alimentici Vilardell Digest Transit és un regulador del trànsit amb l’exclusiva fibra Fibersol® que pot proporcionar-te fins al 19% de fibra diària recomanada. Compta amb estudis clínics que demostren que ajuda a anar al bany amb major freqüència i augmenta el volum fecal. A més, produeix menys gasos que altres fibres i té un sabor agradable.

Si ja estàs tractant el restrenyiment amb fibres, però el teu cos no respon al tractament, existeixen altres solucions que poden ajudar-te a anar al bany.

Vilardell Digest Bilax és una alternativa natural per al restrenyiment ocasional amb una capa laxant que afavoreix un bon trànsit intestinal i una altra de fibra amb efecte prebiòtic que t’ajuda a cuidar-te per dins. Aquest complement alimentós actua de la nit al dia. Descobreix més informació sobre com evitar el restrenyiment millorant els teus hàbits alimenticis en aquest blog.

Bibliografia

Anna Paré Vidal. (2022). XVIII Curso online de atención farmacéutica. Tema 6: Sistema circulatorio. El farmacéutico, nº 610, pp. 47-52.

NIDDK. (2022, 25 mayo). Constipation. National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases. Recuperat de: https://www.niddk.nih.gov/health-information/digestive-diseases/constipation

D. Cash, B. (2018, 5 mayo). Understanding and Managing IBS and CIC in the Primary Care Setting. National Library of Medicine. Recuperat de: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6158925/

Oliveira Magro, D., & Bernasconi, I. (2014, 24 julio). Effect of yogurt containing polydextrose, Lactobacillus acidophilus NCFM and Bifidobacterium lactis HN019: a randomized, double-blind, controlled study in chronic constipation. National Library of Medicine. Recuperat de: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4113128/

[vc_btn title=”Veure productes” color=”white” link=”url:https%3A%2F%2Fvilardelldigest.com%2Fproductos%2F|title:Productos%20Vilardell%20Digest||” css=”.vc_custom_1656316686998{border-radius: 35px !important;}” el_class=”.botonverproductos”][vc_single_image image=”” img_size=”full”]

El teu blog de salut digestiva

Tot el que et cal saber sobre restrenyiment, digestions pesades, microbiota i com gaudir d’una bona salut digestiva en general.